30 -3 - 12
No cal tancar els ulls
per veure el boirim que alena
infinitat de cops en el cor...
Les rialles del dins fugen
esperitades,incapacitades
i no es sumen a la tristor.
I la ventura dels bons instant
ha sospès la seva dita
i fluctuen en el cor
enyorances i recels per l'esdevenir.
El fum de l'escabellosa
cobreix la visió i el paradís
s'amaga com inexistent...
No es percep el seu esclat
ple de somnis que sospiren
en l'aiguabarreig
de l'alegria pasada
i el penar indiscriminat
que m'acoltella.
s'asenyoreix del moment.
Ressuscitaria si el boirim
prengués camí sense retorn,
però la claror s'encanta
en la teranyina blanquinosa.
Intentaré riure sanglotant
com si riatlla i plor
fossin la mateixa meta.
................ Anton.
