25 – 2 – 12
Blanc o negre el
silenci engoleix.
Enramat dins teu
barra pas al so.
Dringa davall el
llençol de la calma
i no esberla el
padellàs que llença el vent.
Solitud. Quietud.
Fosca insondable
de la veu
embolicada obturant el soroll.
Per què el
silenci calla quan per dir,
la parla pot
expressar son extens ideari ?
Calla com
resguard guardat en escriny de joies
i ni la clau al
pany gosa obrir el reservat.
Parla, obre la
veu que clami teva queixa,
que la nuvolada
sàpiga que et tapa el sol...
Fes parlar el silenci, rajolí de l’ànima...!!
.....................
Carme ha dit...
.....................
Fes parlar el silenci, amic,
sigui en dolls de saviesa
o com una de queixa.
No importa com parli
cada silenci,
sabem que els teus mots
seran rajolins de vida
com sempre,
profundament viscuda.
