dissabte, 25 de febrer del 2012

EL SILENCI ENGOLEIX... BOLI RÀPIT



25 – 2 – 12
Blanc o negre el silenci engoleix.
Enramat dins teu barra pas al so.
Dringa davall el llençol de la calma
i no esberla el padellàs que llença el vent.
Solitud. Quietud. Fosca insondable
de la veu embolicada obturant el soroll.
Per què el silenci calla quan per dir,
la parla pot expressar son extens ideari ?
Calla com resguard guardat en escriny de joies
i ni la clau al pany gosa obrir el reservat.
Parla, obre la veu que clami teva queixa,
que la nuvolada sàpiga que et tapa el sol...
Fes parlar el silenci, rajolí de l’ànima...!!


.....................

Carme ha dit...
Fes parlar el silenci, amic,
sigui en dolls de saviesa
o com una de queixa. 

No importa com parli 
cada silenci,
sabem que els teus mots 
seran rajolins de vida 
com sempre, 
profundament viscuda.

25 de febrer de 2012 19:46

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Fes parlar el silenci, amic,
sigui en dolls de saviesa
o com una de queixa.

No importa com parli
cada silenci,
sabem que els teus mots
seran rajolins de vida
com sempre,
profundament viscuda.

M. Roser ha dit...

Anton, de vegades el silenci diu més coses que les paraules...Només hem d'aprendre a escoltar-lo i segur que cap nuvolada taparà el sol...

Galionar ha dit...

Escolta el teu silenci, amic, escolta'l, perquè t'està dient moltes coses amb la seva veu tan muda. Escolta'l bé, comprén-lo, i deixa que sigui el temps qui novament torni a posar les paraules als teus llavis. Però no vulguis córrer més del compte; la lluna necessita completar les seves fases, la Terra necessita els seus dies per donar la volta al Sol. També tu, i els teus mots, i la teva empenta, tonaran una altra vegada quan hagi transcorregut el temps que li pertoca.
Una fota abraçada, Anton.