dimecres, 18 de gener de 2012

ELS DOS ARBRES... BOLI RÀPIT


17 -1 -12
Els dos arbres seguirien creixent
i llençant arrel , ramatge i fulla.
Retornaria a trillar-se el camí 
i en el camp grogueixaria el blat.
L'horitzó calmaria sa fam de tempesta
i arrelaria fins als núvolsla bonesa
deixant que el sol calentegi
i plogui amb tendresa quan calgui.
Retornaria la Vida
per molt que faltés part de Vida.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

De vegades les arrels dels arbres s'endinsen en la terra i es nuen fins al punt de viure un el l'altre, les seves sabes barrejades.

Carme ha dit...

Em commou sempre aquest teu amor a la Vida, com l'expliques i el transmets...

Assumpta ha dit...

Tens una força interior tan gran, ANTON!!... Què maco és llegir-te!! :-))

Quina preciositat de dibuix! Dius que els fas ràpidament, però, al mateix temps, són plens de detalls... cada fulleta de les branques...

rebaixes ha dit...

Què puc fer més que incitar i incitar-me a la Vida. Ara més que mai no vull que perdin força els arbres de la Pau i del Amor... Per què hem de viure, si no ? Es el continuisme de la espècie que hem de preservar per que tot sens possi en contra. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Como has bien representado tu dibujo, que el árbol de tu vida siga adelante.
Me gusta mucho el dibujo
Un abrazo

Albanta ha dit...

M'agrada com es busquen els dos arbres, ... imagine les arrels abraçades, i junts regnen sobre el paissatge... És preciós Anton, és molt bonica la teva força.
Una forta abraçada