dimecres, 14 de desembre del 2011

ELS SEUS ULLS -- LA PENSA NO COMPREN...



13 – 12 – 11

La pensa no compren.
El cor plora, el TOT fa falta.
I dins hi ajoca l’enyor...
QUI no hi és a l’estança ?

Obre’t el vell finestró
que la veu i la claror
portin dilecta esperança.

Acala el teu neguit.
Ajunta pensa i cor,
aquí tens la solució
al enyor que t’aclapara.
..................
13 -12 – 11
ELS SEUS ULLS – SANTA  LLÙCIA. 


Coment entrat a AENCESA DE LLUM

.........
Em posà sos dos ulls blaus
a la ma com floquets vidriosos,
jo hi jugava sempre amb ells
eren tant, tant preciosos...!!!

Avui miro al cel i els veig
i a l’aigua del riu que emblaveix
retornant-me la mirada.

Els tinc que em cobreixen tot
i em penetren quan em parlen:
-T’estimo amb tot el cor,
no deixis mai de mirar-me
que els ulls que foren teus
t’ajudaran a


en l’angoixa no caure.


9 comentaris:

montse ha dit...

Aquest poemes plens de sentiment de dolor, són cants d'esperança i ens omplen d'emoció.

Gràcies per deixar-nos acompanyar-te.

Ramon ha dit...

Tristíssima notícia. T'acompanyo en el sentiment,Anton.

Pilar ha dit...

L'enyores, la penses, la sents, la tens.
Una abraçada, Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Precioso poema Anton, ella te ve con sus ojos azules y tu sientes su presencia.
Un abrazo y haz algún dibujo, es lo mejor en estos momentos.

rebaixes ha dit...

Em porta una reflexió favorable que no pensava. Veig la tendresa seva que ara cau i m'envolta i em du un hàlit d'esperança... Quina espenança ? No ho sé, hauré de descobrir-la, potser acceptar i embolcallar-me en els seus ulls que per tot arreu els veig i em parlen.
Hi han coses que si no es viuen no es poden comprendre, que ruquets que som, ens ho han de donar com a menjà a la menjadora.
Gràcies amigues. Anton.

M. Roser ha dit...

El cor sempre ens porta a recordar allò que sense adonar-nos hi anàvem guardant...la seva mirada segur que et deia tantes coses sense paraules,
avui et donaran consol...
Una abraçada,
M. Roser

Carme Rosanas ha dit...

Anton, sempre penso, amb l'emoció de llegir-te en això que dius en el comentari. No podem comprendre per més que vulguem. I també m'omple de tristor no poder-ho entendre del tot.

Però això que dius dels seus ulls és molt bonic. crec i només crec que aquest record deu acompanyar i enyorar a la vegada.

Una abraçada, Anton.

rebaixes ha dit...

A tots vosaltres, dins la fredor de la tristesa i veig aquests llumets que em guien i m'obren aquest difícil i nou camí. El seguiré... Anton

montse ha dit...

He estat uns dies a fora i ara que torno a passar pels blogs, venia al teu per trobar bones notícies i em trobo amb aquest moment tant trist i difícil!!
Falten les paraules per transmetre't consol!!... Només et diré que em sap molt de greu!!
No deixis d'obrir el teu cor i deixar anar totes aquestes enyorances tan maques que li dediques!!...Jo sempre penso, que allà on siguin tots els que han marxat i estimem , els arriba tot allò que vivim pensant amb ells i això dóna una mica de consol i els fa sentir més a prop!!...
Sempre endavant!!... encara que el camí sigui difícil.
Una abraçada molt forta!!