dilluns, 21 de novembre de 2011

COM UNA FLOR.- BOLI RÀPIT PINTAT



Quan veié en  l’entrada de casa aquella muntanya de cartes que per el davall de la porta havien entrat a visitar-lo, va creure que molts pensaven en ell, qui sap si l’estimaven
-I tots volen contesta, que els miri, que els digui que si. Tant val la meva humil persona que s’aboquen com bogets a pregar-me, sol·licitar-me, aconsellar-me que el que faran per mi és de faula ?
Les collí totes. No li cabien a les mans. Fins alguna queia a terra...
-Aquesta no deu voler estar junt amb les altres.
Se la deixà a terra amb el bot que feu al caure. Encara n’hi quedaven quatre. Pujà escales i dalt prop de la llar de foc s’assegué.
-I si em dong el gust de veure com flamegen?...
Veure el tronc que flamejava quan l’esbarbà amb el molls fent saltar aquells dimoniets, espurnes que si s’ajoquen a la pell et fregeixen..., qui sap si el contacte amb espurnes i ferros li portà l’energia necessària per pensar en una treta i donar resposta a tots aquests que ara el volien.
Obrí tots els sobres. I a les flames tot ... menys una papereta amb moltes cagades de mosca que resultava ser una infinitat de noms que es presentaven com amics i que no en sabia boi res...
Quatre sobrets blancs, amb un en tenia prou. Quantes paperetes de paper blanc? Totes, les quatre a dins del sobre elegit. Va pegar quatre bots... i va pegar el sobre.
-Que contents tots junts, fins podeu anar a jugar a la botifarra i discutir la jugada. No em direu que no us tracto com amics, amics...
................................................
Avui passa de rotllet en rotllet la badomeria. Diuen que s’ha trobat en l’urna de votacions un sobre que portava quatre paperetes. Ningú en treia l’entrellat.
-Qui ha degut ser aquest irresponsable antidemocràtic ?
Per més que ens diguin que mana el poble, un que els volia el BÉ a tots, no li accepten la francesilla. DEMOCRÀCIA. Si, donem gràcies.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

El vot que descrius m'ha tret un somriure. No crec que sigui antidemocràtic; cadascú exerceix el seu dret com vol.
El dibuix és preciós.

M'aghrada veure't, Anton!

Galionar ha dit...

Tinc una amiga que sempre, quan va a votar, dins el sobre hi posa un poema adequat al moment i a la circumstància. Diumenge va ser un poema d'Estellés. El vot, naturalment, serà qualificat de nul, però quina manera tan bella de votar!
Una abraçada, Anton!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

A mi també m'ha fet somriure aquest vot tan original...Una rosa preciosa.
Petons,
M. Roser