dimecres, 23 de novembre de 2011

EN ELS MOMENTS... aquarel·la de l'Anton.



22 – 11 – 11
En els moments
en que l’aire s’aquieta
i les palmeres no belluguen
ses ganivets, palmes al vent...
En els moments
en que tot emmudeix dins nostre
i sols la paraula escrita
canta el corriol del seu vers...
En els moments
que el cor acala lluita
i camina a pas menut
acatant  el senzill repòs....
La musica de l’ànima
esclata i enfebreix ...
Veu el Si de la tranquil·litat
que pregona dins seu
el rosari dels sentiments
que mai ha volgut perdre.
És la quietud del moment
que viu acofada,  relaxada
per emprendre el nou camí.
En els moments
que la soledat no sospira
i deixa peuades per seguir de nou,
aleshores, el viure torna
a volar com núvol de pluja,
ventijol que xiula en el canyar,
 sol que alliçona el caliu
que habita dins del cor.




6 comentaris:

Carme ha dit...

M'emporto aquests versos tan bonics:

En els moments
que la soledat no sospira
i deixa peuades per seguir de nou,
aleshores, el viure torna
a volar com núvol de pluja...

Així mateix, així de bonic pot ser el viure...

Bona tarda, Anton!

Pilar ha dit...

Veu i grafia, en un acoblament idíl-lic, creen moments inoblidables.

zel ha dit...

No entenc com pots mantenir aquesta flama d'esperança, jo la tinc fosa, i només m'omple la ràbia i la tristesa.

Petons, Antón, encomana'm el teu delit!

rebaixes ha dit...

en la vida davant les dificultats que se'ns presenten tenim la ment per pensar i sol·lucionar el que ens ve, volguem o no.
Costa ZEl d'acceptar sempre els fracassos que tenim. Pensem que no ens els mereixem i hem de recopilar totes les astùcies per fer nostres el moments dèbils i aixecar de nou la barricada contra el que ens porta la infelicitat.
en el meu cas, no em poso a plorar per que tinc persones al costat que si jo caig elles caurant i tinc la rsponsabilitat de superar els problemes. Me'n ric per que els altres no plorin.
I no és que no tingui ganes en molts moments de llençar l'espasa i donar-me per vençut.Però com et dic la rsponsabilitat em dona forçaper superar aquest impossible
Tu, potser, poses massa sidral al got i set sobreix, calmat, i medita el que necessites.
El PER QUE no el resoldràs mai, et toca a tu el que et toca i a mi i als meus el que ens han posat... Es un plat diìcil de menjar i de pair... Ningú el vol...I quan a un no li toca coses grosses es pensa que està indemne, que el dolor no li vindrà mai, que per a ell... I no és així. de vegades la pluja és per fertilitzar, però també el núvol pot protar ... i si et toca no es pot apartar... No tinc cap cosa màgica per sol·lucionar això, però aocupa la ment i no et recreis en voler retornar al que no pot retornar, i no vull dir que no recordis, sinò que no et possis a favor de la tristesa, del dol,
No sé que més dir-te, pensa que jo em desperto moltes vegades a la nit i per retornar al son em poso a contar números i allunyo el que em vol retenir però no em porta la sol·lució.
Una abraçada del teu amic que et tinc present encara que no et visiti fluidament. Anton.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

He sentit la música de l'ànima i el cor que camina a pas menut...Molt bonic.
Bon diumenge Antòn,
M. Roser

Mari-Pi-R ha dit...

Bonito atardecer, que el calor que habita dentro del corazón esté allí.
Abrazos