Al blog de la Pilar de aencesa de llum hi vaig trobar aquesta nina a demés d'un poema preciós dedicat a ella. em va fer recordar a la meva germana amb les nines d'aquell temps tant llunyà i tant a prop amb el record... L'he pintat. he volgut dir-li l'apreci per aquells moments viscuts que avui en el record son les baules d'una cadena que sols existeix ja en el meu subconscient, però de vegades rebrota i surt el pollanc fent-me reviure l'infantesa. gràcies a qui va construir aquesta nina i a qui al su blog ha encés el llumí que m'emociona. Anton.
........................
......
........................
......
En el mirall del ahir
et veig...
tendra a mi abraçada
suau i dolça, lligada
amb lligams d'estima.
Que senties nina de drap
acaronada ? Eres ma vida '
I ens parlavem secrets.
Eret's drap de carn viva,
veu callada parlant
cami de deliris i neguits,
calmes de repós d'intans
meravellosos... els dos callats.
Erem ansa i calder
que no es separen
que bullen el seu brou
que els alimenta
que els fa viure
l'un per l'altre...
......
Ahir vares marxar,
avui retornes
quan les mans trèmules
ja no et sostenen
però la ment et recorda
i viu en tes deixalles
que dins meu ressusciten.
NINA DE DRAP, EN MI
HI VIURÀS SEMPRE.
