16 – 10 – 11
El camí no és fàcil.
T’han dit que pots triar.
Tanques els ulls
i s’obre l’escala,
Allí pots seguir el camí.
i t'arriba el foc que et crema.
Ser petit sempre
o créixer fins la posta.
..................
Avui, quan recordo
la petitesa física
em sento eufòricament gran.
D’allí vaig néixer...
I ,ara, què soc ?
Un infant que pensa
i sobre tot estima
a tot i a vosaltres...
AVIS, PARES, GERMANS, FILLS...
La meva sínia.
4 comentaris:
He anat seguint aquestes entrades teves de dibuix amb boli i em semblen molt curioses i alhora trobo molt difícil aconseguir aquests resultats amb el seu traç de tinta...No hi ha com dominar el que es té entre mans!!
Molt tendre aquest "trenet" que els dediques a la teva família!!
saps que admiro tots els teus treballs i m'han donat moltessatisfaccions i m'han ajudat en moments difícils.
Feia temps que no feia coses de boli , pluma o llàpis i ara hi torno. es com a tu la màquina que et té ...enjoiada.
Gràcies per les teves visites.et reverencio com una companya de fatigues i amiga virtual. Anton.
Un camino difícil de elegir, siempre lo tenemos difícil de saber cual es el bueno.
Una buena expresión le has sacado al niño
Si que pots triar ,Antòn però quan fas una tria sempre deixes coses pel camí...
Segur que si tries la humilitat de ser petit, això et farà més gran...
Una abraçada,
M´Roser
Publica un comentari a l'entrada