diumenge, 16 d’octubre de 2011

LA NINA... aquarel·la de l'Anton


Al blog de la Pilar de aencesa de  llum hi vaig trobar aquesta nina a demés d'un poema preciós dedicat a ella. em va fer recordar a la meva germana amb les nines d'aquell temps tant llunyà i tant a prop amb el record... L'he pintat. he volgut dir-li l'apreci per aquells moments viscuts que avui en el record son les baules d'una cadena que sols existeix ja en el meu subconscient, però de vegades rebrota i surt el pollanc fent-me reviure l'infantesa. gràcies a  qui va construir aquesta nina  i a qui al su blog ha encés el llumí que m'emociona. Anton.
........................
......
En el mirall del ahir
et veig...
tendra a mi abraçada
suau i dolça, lligada
amb lligams d'estima.
Que senties nina de drap
acaronada ? Eres ma vida '
I ens parlavem secrets.
Eret's drap de carn viva,
veu callada parlant
cami de deliris i neguits,
calmes de repós d'intans
meravellosos... els dos callats.
Erem ansa i calder
que no es separen
que bullen el seu brou
que els alimenta
que els fa viure
l'un per l'altre...
......
Ahir vares marxar,
avui retornes
quan les mans trèmules
ja no et sostenen
però la ment et recorda
i viu en tes deixalles
que dins meu ressusciten.
NINA DE DRAP, EN MI
HI VIURÀS SEMPRE.
15 octubre, 2011
Elimina

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Anton... és preciós, preciós, preciós... tant el dibuix com el poema :-)

Mari-Pi-R ha dit...

El poema creado ha resultado precioso, reviviendo los recuerdos de la infancia y el cariño llevado a tu hermana.
Como siempre bonito dibujo

rebaixes ha dit...

Gtràcies per la vostra conversa. Anton.

Pilar ha dit...

Anton, si era bonica la foto, ho és molt més el dibuix.
I què dir de la prosa poètica amb que li rets homenatge? Emmudeixo.
Gràcies!

Carme ha dit...

Que maca t'ha quedat la nina, i que bonics els records d'infantesa.

Galionar ha dit...

Sí, Anton, tant el poema com la nina són magnífics. El bocí d'infantesa que has remembrat, sens dubte havia de ser molt agradable...
Una forta abraçada!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Molt bonica aquesta nina tan ben pintada i sí, les nines de drap ens retornen a la infantesa quant eren les nostres confidents i mai explicaven els secrets que els dèiem a cau d'orella...
Una abraçada,
M. Roser