divendres, 16 de setembre de 2011

PERd L'INNOCÈNCIA


Aquarel·la de l'Anton.
15 – 9 – 11
Perd l’ innocència,
Li queda l’or.
...............
Perdem les arrels
i en l’enganyifa
ens creiem ser rics.
Amb el poder del canvi,
de la arrogància,
la presumpció del ser el MES.
Canviem la persona
per la fastuositat del figurar.
Poderosos fins on ?
Canviarem un cap lliure ?
Sabem que dins hi ha la pensa ?
..............
NANO CONTE
Al cap dels anys de ser solter va descobrir que tenia el sol davant.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Mai no sabem ben bé què hi ha dins la pensa. Ni de la nostra, gairebé i molt menys dins la dels altres.

El nanoconte és molt divertit

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No hem de perdre mai les arrels, ni a canvi de coses que semblin molt importants...deixaríem de ser nosaltres i no sabríem qui som, seria com perdre la innocència.
Petons,
M. Roser

Elena ha dit...

Un placer volver a pasear tu blog, como siempre.
Petonets...

Pilar ha dit...

Aquest trenet és una reflexió dura, que ens du a la conclusió que en realitat no som res, més enllà del que veuen de nosaltres.