dissabte, 4 de juny de 2011

LLENÇO PETONS... foto google imatges



4 – 6 – 11
Llenço petons a teves finestres
I tu les tanques amb prestesa...
Llençaré crits i tes finestres
escatimaran escolta, sens respondre ?
Espero que teus ulls obrin portelles
i jo pugi per barandat els escalons
de l’estimança gojosa .
Espero que allarguis ma dolça
i maseguis els meus dits sentint
el calor com llum d’estrella.
Obre complert el rostre de ta façana,
entraré al castell, de grat, per la porta.

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Quan els ulls et miren, i no només et miren, sinó que et veuen i et reconeixen, poden fer-te partícep de l'interior de la seva mirada.
Et superes dia a dia, Anton.
Una abraçada.

fanal blau ha dit...

Impossible que si llences petons, et tanquin les finestres.
Preciós, Antín!
Un petó!

Carme ha dit...

AMB PARAULES TAN BONIQUES SE T'OBREN TOTES LES PORTES, SEGUR!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta nit he sentit un sorollet a la finestra, devien ser els teus petons...un altre dia l'obriré perquè entrin.
Petons que reboten,
M. Roser

OZNA-OZNA ha dit...

bella y magica morada, sin esperar ser molestia esta asturiana se queda en ella, un besin.