dimecres, 1 de juny de 2011

EL DESASSOSSEC... foto pròpia



1 – 6 – 11
El desassossec em dirigeix a la certesa
de sentir el plany d’un cop al front.
Negra la nit canten les xutes i òlibes
i la lluna rere un núvol fonedissa.
La grisor fosca, insurgent, m’aclapara
i arreu les ombres plategen arestes.
Fils nets, blancs de espases, ganivets de tall,
esperen la síndria de llum que aparegui
per posar-se a taula a repartir el fruit.
Fruit de benestar, claror brillant brilla als ulls
i tot lluent consola com alegria que emergeix
sabent que el cop al front no porta sang roja.

1 comentari:

carina ha dit...

Bonic, llàstima que el desassossec no ho sigui tant...