dilluns, 6 de juny de 2011

EMPORTA'T L'ALEGRIA.... foto pròpia.



6 – 6 – 11
Emporta’t la miquetona d’alegria on vagis,
les traves, relliscades i empentes les tindràs.
Sigues segur de tu en els moments de canvi:
quan mous el peus, quan calles..., fins al cantar.
El camí de la vida : esbarzers, sots i rebles...
Els amics no sempre, sempre son al teu costat.
Et pots trobar sol rodejat de cridaires...
Fes-los-hi pessigolles..., somriu al seu davant.
Això et farà valent en tota circumstància.
La gent no vol plors...., cansa eixa importància.
Riu-te dels polítics... Aquests si que fan plorar.

6 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

És veritat, la gent no vol plorar, prefereix moltes vegades no saber el que passa...i tanca els ulls.

Pilar ha dit...

Els amics sí que volen plorar. I riure, i fer coses, i no fer res. Sempre ens acompanyen i no els hem d'explicar res, perquè ja ho saben...I si no són al teu costat, són amb tu. L'únic que passa és que costa tant tenir-ne ni que sigui un de sol...
Una abraçada, Anton!

Carme ha dit...

Tens raó, val la pena emportar-se l'alegria sempre amb nosaltes, allà on anem. O bé com a mínim sempre que puguem.

Una abraçada, Anton!

rebaixes ha dit...

Costa emportar-se l'alegria quan ha fugit de tu, però esforçant-se... Podia posar, en ves d'alegria, HUMOR,
una forma de veure la vida, per que el plor sempre el tenim a punt d'esclat encara que no ens ho pensem.
En un instant pot canviar nostre destí... I si va a mal... Tornar a recompondre l'esqueix, falta pedaç, agulla i fil ... i ganes de cosir. Anton.

Assumpta ha dit...

Regalar somriures als més petits és un dels millors regals que se'ls pot fer... aquests no els oblidaran mai ;-)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Somriure és molt sa, encara que surti alguna arruga...Sempre és més agradable parlar amb algú que té un somriure als llavis...
Us deixo un parell de frases:
"Cada cop que somrius , neix una flor al jardí de l'alegria"(aquesta la tinc a l'entrada del meu blog)i
" El meu ofici és l'alegria, sigui de nit sigui de dia"
Un somriure,
M. Roser