dilluns, 4 d’abril del 2011

A L'ARBRE VELL I SEC.... foto pròpia


4 – 4 – 11

AL ARBRE VELL I SEC

A prop. A vora de camí et plantaren
per fer-te fer de fita, aquell amo avar.
Creixeres diligent amb bona presa
no fos cas que, jove,et ratllessin amb destral.
I aquí has viscut fent de grat teva feina
sense enorgullir-te de lloc que has ocupat.
Passaven a forro les colles amb sa gresca,
els solitaris amb caliquenyo entre dents,
els gossos amb el güec de corredissa,
el Senyor passejant amb majordom silent.
Després, les mules i rucs amb les albardes
les canviaren per carros, eixamplant camí.
Tempestes i ventades, vents suaus i calmes,
bromalls de plom, boires t’han cobert vestit.
I tu, ferm, reberes cops, rascades a soca
però tes arrels segures aguantaren campanar...
Escoltant converses has seguit la llarga vida
i arrecerats a tu, entre foscants, s’han petonejat
adolescents que primera foguerada vivia
i no tenia encara casa, ni taula ni llit.
Has vist de tot... Baralles i abraçades fortes
El be i el mal a vora teu has distingit.
Ara ja et toca fer de plantó i mut callar-ne
tot el que saps... Al voral del teu camí
seguiràs ressec, les formigues remenaran escorça
potser un picot un dia hi farà forat,
qui sap si un corb o colom a teves branques
s’ajaci. Qui sap si un algú vulgui aprofitar
aquesta llenya dura abans de que es podreixi
i vingui amb xurrac rollant-te per cremar.
I les teves cendres que calentejaran vides
al principi dels temps et retornaran...
Ai, arbre sec, tot el teu patrimoni és en orris
i de tu queda, de ta prosàpia, sols el mineral.



2 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Sols el mineral
Antón de l'ànima,
restarà de nosaltres
i l'esperit surarà
per sempre dins
l'espai infinit.

Pilar ha dit...

Sols el mineral? I el record d'una vida, feta poema.
M'agrada la teva sensibilitat.