diumenge, 3 d’abril de 2011

ROSSELLES... fotos propies

Gotes de sang de la terra
sorgides de sourades d'esclaus,
en mig del verd feu la guerra
donant lluste, el camp banyant.


Resistiu les fredorades
el primers raig de sol
i us acobleu a ventades
i a la quietut, i al conhort

Rosella, flor estimada,
papallona de viu color
copa de vi nacarada
tu m'exaltes la passió.

7 comentaris:

Galionar ha dit...

Quan en el verd dels camps s'hi perceben aquestes petites gotes de roig i de passió, i es pot sentir la música d'una piuladissa especial en l'aire, no hi ha pas dubte: la arribat la primavera.
Gaudeix-ne, Anton, que cantant-la tu, ens en faràs gaudir a nosaltres.
Una abraçada!

Pilar ha dit...

La humil rosella, que els camps esquitxa, són les millors pincellades de la natura. A través d'elles avança la llegenda de l'abril.
Un petó, Anton.

Quadern de mots ha dit...

Hola, jo de petita vivia al carrer Roselles. Boniques i fràgils.
Fins aviat

Assumpta ha dit...

La comparació de la rosella amb la papallona és maquíssima!! no hi hagués pensat mai, però és tan certa...
Quines fotos tan maques, ANTON!!

Carme ha dit...

Que boniques són!

Tenen un vermell que enamora, quan en veig un prat ben ple, eixampla l'esperit.

montse ha dit...

Camps vermellosos,
florits de quequerequecs,
esclat Pallares.

J.Rius ha dit...

Fan goig al passejar pel camp! Em fan recordar coses molt boniques al costat de la meva família..