dijous, 28 d’octubre del 2010

L'ESCALA DEL TEMPS S'ALLUNYA...foto google imatge

Tota la natura és màrtir del temps... I ell, no sé quina meta busca en seu acompasat pas... Nosaltres som temps? Arbriu i terra i pedruscall i pedra compleix el deure de seguir-lo. Existirien sense ELL... I nosaltres ? És raonable que per ser- - ens dieuen les sirenes- INFINITS,  hem de passar per la temporalitat física?- Anton.

28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem..
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren,
treball de sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.








2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El temps... no tenim més remei que intentar fer com deia Panikkar i "fer-nos temps" amb ell... no sé ben bé com s'ho feia, però potser algun dia n'aprendrem

Pilar ha dit...

El temps és simplement una eina de messurar que vam inventar per poder interpretar els canvis de la natura...No és important, ja que no exiteix.