agost 19, 2010
Quan va copsar la magrana
esclafada, desencaixada a terra,
- un cop de vent insurrecte ensenyava
la malícia de destroça en ser innocent, -
va mirar-la fixament, ajupint la vista.
Esbarriats els grans entre l’herbam
amb la closca ensenyant inclement
bocins tallents com padellassos
que deshumanitzaven el cercle viu.
ara, seguint la creu de camí de mort,
va pensar en positiu.
Cada granet una idea....
I se’n posà un a la boca...
