dilluns, 23 d’agost de 2010

PINTARÉ PARAULES A L'ESQUENA DEL VENT... foto cris

23 – 8 – 10
Pintaré paraules a l’esquena del vent
fins que retornin,
boomerang, com veu amiga.
Esclataran el ulls, mirar d’ocell,
en el bromall que dilecte transita
i portaran escletxes de llum
en la penombra del jardí
de les meves idees.
S’acanalarà el crit sorprès
en l’eco de la clofa muntanyenca
com abraçada d’amic
que ens espera en la masia
de les seves ànsies
per parar-nos taula
amb conversa de vi generós
I ametlla torrada als dits pelada.
Em brillaran les ninetes
Quan la fe retorni esperançada
En l’amor dels vells records.

1 comentari:

Carme ha dit...

S'han de pintar paraules, tens raó, sempre s'han de pintar o plantar...

Et porto l'abraçada d'amic que diu el poema.