divendres, 20 d’agost de 2010

LA CORRENT DEL RIU SE'NS ENDÚ...

foto estudio stone
Coment arreglat  entrat en l'espai ARA MATEIX 
de la sincera i generosa ZEL
20 - 8 - 10
La corrent del riu se'ns en endú
el més preuat valor que tenim,
el ser volgut...
Davant la propietat d'amistat

que ens arrabassen, que fer?

El sincer record que ens du 

als intants volguts que recuperem.
Tendror de la vida feta sentiment.

Acallar el plor davant l'evidència 

quan no podem explicar-nos el PER QUÈ ?
Volem retornar a un principi
i el temps no ens deixa.
La gola sense veu i... una espiral 

al cervell que se'ns emporta el que teniem.

Magnifiquem la vida i sols som RES

que s'aplana davant l'impossible 

que és possible i ens deixa orfes.

I continua el tic tac en sa despesa

sense contar que nosaltres plorem
oferint record que no ens contesta.


agost 19, 2010





1 comentari:

Carme ha dit...

Preciós i amb una complicitat que emociona. Tu i Zel dues grans persones.