20 - 8 - 10
La corrent del riu se'ns en endú
el més preuat valor que tenim,
el ser volgut...
Davant la propietat d'amistat
que ens arrabassen, que fer?
El sincer record que ens du
als intants volguts que recuperem.
Tendror de la vida feta sentiment.
Acallar el plor davant l'evidència
quan no podem explicar-nos el PER QUÈ ?
Volem retornar a un principi
i el temps no ens deixa.
La gola sense veu i... una espiral
al cervell que se'ns emporta el que teniem.
Magnifiquem la vida i sols som RES
que s'aplana davant l'impossible
que és possible i ens deixa orfes.
I continua el tic tac en sa despesa
sense contar que nosaltres plorem
oferint record que no ens contesta.
