dijous, 5 d’agost del 2010

LA FORÇA DE LA VIDA... fotos de josep anton, el nostre fill ....


LA FORÇA DE LA VIDA
En una visita de condol, l'autor ens va fer a ma aquest poema que
 avui aprofito per entrar en el blog.Gràcies.
Poema escrit per Juan Carles.
17 – 6 – 10 – Data aleatòria.
Aquest dia el va presentar i recitar
davant el grup comarcal de gimnàstica
de la gent gran en el local de la Llanterna de
Mora d’Ebre en la festa de cloenda del curs patrocinat
 per el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
L’autor figura com a monitor del grup de
Ribarroja d’Ebre i com tots els altres
 components  amic i company del nostre
fill Josep Anton. Gràcies en especial a l’autor
....................
M’agafo a la terra,
M’aferro a la vida,
M ‘enlairo cap al cel...
Respiro “sabiduria
Córrer per la meva sang
La saba, font de vida
Flueix l’alegria
Tot just quan ella arriba.
Omple d’energia
El meu cor des d’aquest dia.
Brolla la felicitat
D’avui fins l’eternitat
Neix la flor de la vida
Fruit de la meva llavor.
Enlluerna els meus ulls
Quan espetega l’amor.
.........................
Amb seu estil desenfadat i sa humor...
Segurament les últimes fotos que jo vaig obtenir d'ELL i a Rasquera
En el centre l'amic Juan Carles, junt amb altres. És la cloenda de l'any 09.
De la del 2010 no he pogut obtenir-ne, cedides, fins ara.
La nostra famìlia no hi va assistir, no teniem coratge per afrontar un moment tant emotiu
en que la dedicació a ell i  la seva  feina feta va ser notòria i exaustiva.
Avui, precisament, fa cinc mesos del seu decés. 
A TOTS l'agraïment més sincer.


8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Anton, malauradament el vostre fill va morir, però no ha desaparegut. Fixa't que hi és ben present...
Molts pensem en ell i amb tu, i estem voreta teu.
T'envio una abraçada molt dolça!

Assumpta ha dit...

És maco quan veus la petjada que ha deixat algú tan estimat... Deixen bons records aquells que han estat bons: com a persones, com a família, com amics, en les seves tasques...

Una gran abraçada, Anton!!

Joana ha dit...

Sempre estarà en el record de qui t'hem conegut. Ens el fas una mica nostre, una mica blocaire,i serà difícil oblidar tantes emocions escritres. I gràcies per les fotos.Sembla que el tenim més a prop.
Una abraçada amic!!

Carme Rosanas ha dit...

I tant que no ha desaparegut!

El tenim present fins i tot els que no el coneixíem!

Una abraçada, Anton.

Anònim ha dit...

EL RECORD DE LA SEVA VIDA,AL FA ETERN.ANIM
JUGANT AMB BCN.

zel ha dit...

Hi som, amb vosaltres i amb ell, i fes bondat que et vigila! Un petonàs, estimat!

Pilar ha dit...

La senzillesa del que és senzill, ens dóna força...Aquesta és més forta que una mort incomprensible.
Tu coneixes molt bé aquesta força, Anton. És la que esdebé desprès d'haver tocat fons.
Rep una forta abraçada i una altra per a la Teresa.

McAbeu ha dit...

No el veiem, però ben segur que hi és. Sempre serà al vostre record i per això no desapareixerà mai.
Una abraçada, Anton!