foto Tere Balañà. Grup de tres fotos que amb l'enunciat de Desolació ella ha publicat.
espero poder-les anar publicant adjuntasnt-hi els meus trenets. Anton
6 – 8 – 10
La guerra del temps inqüestionable
ha entrat les seves urpes d’esgarrap.
Tempestes de vent, escalfor i aigua
ha ajudat a la incomprensió que balla
i les dagues florides com glòries establertes
han arruïnat parets, argamassa i fusta
i s’han ensenyorit de la destrucció-
L’abandonares un dia les carícies,
deixaren enrere abraçades i petons
i ara tot és un caos de marmita buida,
ni els gossos famolencs clavaran queixal
en el plat de recapte ben cuinat i honrós.
Acabarà tot unint-se a la terra
que joiosa la veié enlairar-se
i no sentirà el terratrémol
de peus i veus fent safor...
Tot rellisca i retorna a ses orígens
com si mai un imperi s’hagués alçat
en aquell especial i noble lloc.
Es la guerra del temps que triomfa
retornant al principi el deute
que tenia i ara pagarà amb escreix
el censal amb natural enderroc,
1 comentari:
Tot no és per sempre, Anton. No hem d'oblidar, però, els temps d'esplendor i les noves construccions, abans que desapareguin en un carreró del temps.
Publica un comentari a l'entrada