escrit 2009
El temps ens fa desaparèixer
el que voldríem permanent.
Ell avança seu camí per créixer
no l’importa si fem o no fem.
No s’escalda les busques quan camina,
ni accelera les peuades avançant.
No recula en el que se’l destina
sempre té el pas ben marcat
3 comentaris:
parlar del temps és com parlar dels instants de una vida?
El temps...Com em va dir un amic l'altre dia...Quin temps?
Vaig sentir que Raimon Panikar deia "Jo sóc el temps" o potser era "Jo sóc amb el temps" però em sembla que no, que era la primera opció. Potser si ens fem temps i anem al pas amb ell, deixarà d'importar-nos.
Publica un comentari a l'entrada