17 – 12 – 08 fet 18 – 8 - 10
Ha arribat l’hora del blanc esperada
quan els lliris son copes prop del pit.,
quan el mirar veu la rialla enyorada
i com forquilletes degusten els dits
La carícia prou jorns empolistrada
amb mots senzills, delicte d’infinit,
guspireja .d’un foc de benaurança
que ara, ventijol, calma son neguit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada