15 – 6 – 10
La porta sabia
Que mai s’obriria
Sense la clau adient,
a no ser un terratrèmol,
o un humà mal pensament...
No calien somriures falsos,
Calia el neguit
En clau i pany
Per que la porta cedís
A la passió del la llum i el vent.
Com sinó,,, ?
I la clau era la clau
De tot un deliri
Que ella acompliria.
9 comentaris:
és important tenir la clau adient. un bon vers com aquest és una bona clau.
De vegades tenim la clau per obrir portes. Altres vegades no ens calen claus i en les obren...Malauradament, no sempre sabem traspassar el llindar i mantenir la clau o la confiança perquè ens les continuïn obrint.
Avui, has trenat trenets amb dosis reflexives.
Una abraçada.
Sempre hi ha la clau que obra i la que tanca. Només cal prendre la decisió, quina vols en cada moment, encara que moltes vegades set obra o tanca sense poder fer-hi res.
Salut!
Trobar la clau bona per obrir la porta... trobar les paraules adequades per obrir un cor...
Els hi dónes vida a les meves imatges i ens fas reflexionar...Gràcies!!
Una abraçada.
Si la clau és l'adequada, la porta sempre s'obre :) Una abraçada Anton!!
Ei que l'estrip m'ha pispàt el comentari... jo també crec que el teu vers és una bona cloau
Sapigueu que tinc l'ordinador a reparar i sols puc connectsr-me amb altgre aparell si me'l deixen les netes... Del dijous que està en disc sec, crec que aquesta setmana ja en podré disposar de nou. Perrdoneu que no ho digués, de vegades vaig a remolc i no disposava de la meva voluntaqt. Anton.
Bon dia Anton,
T'he enviat dos mails per lo de la rectificació dels contes, diguem alguna cosa si pots. És urgent! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada