28 – 4 – 10
................
Singlaria amb la ploma
damunt el vetust pergamí
la paraula tremolosa escrita
deixant pensament
que rodola per l’intern del ser.
La tinta pintaria
el bon fer per son amic.
Tacarrons que s’esmunyien
empesos en caràcter immers
en mil batalles afegides
a covardes derrotes
i triomfs establerts en nit
de vi i disbauxes
quan el cap no pensa
i promet ànimes sagrades
que portaràn benifet.
La ploma cansada
de falta de parla que li brolli
i que s’estampi en el pergamí
sorolla ses ales de combat
i cau inerme en el llit
que en el llençol
que ja ha parit la flama
dels neguits
d’una ma que vol repòs...,
ara, jaurà tranquil·la
Dormirà damunt els secrets
Esventrats que una ment ha parit.
5 comentaris:
Quina gran satisfacció veure què una imatge meva et sigui font d'inspiració!!...Ya se que em repeteixo, però és el que sento cada vegada que ho veig.
Una abraçada.
Es la foto la que parla... Jo faig de fil conductor... I es que estic enamorat d'aquest treball que fas, curós que em brinda l'ocasió de contactar amb els ulls d'una ment reflectida en el resultat de la càmera. Totes porten el segell i l'encís un patrimoni a descobrir...
Cadas foto té el seu encant i quantes versions en paraula se li podrien atribuir? Em commou que t'agradi, gràcies. Anton.
El descans fa que aflorin noves forces, fins i tot a una ploma.
Un petó, Anton!
Anton, quantes paraules que tens! No em deixaràs mai de sorprendre!
La Carme té tota la raó... cada vegada que entro i llegeixo com fas parlar les fotos, les imatges que tries, em quedo admirada. Portes dins la poesia :-)
Publica un comentari a l'entrada