7 - 4 - 10
Ocellet valent
has perdut la barca
amb tes pertenences....
Et queda la bova
d'immensos records
que et sostindran potes
del teu, ara, neguitós viure.
Ocellet valent
mira el riu com no para...
Seus instants son breus
però s'uneixen
a molts altres moments
que el deixen viure.
..........
La sempre generosa Carme
de Col·lecció de Moments
hi possa el seu preciós granet.
-------
Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem.
I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.
Bon dia, Anton, una abraçada.
(Per aquí... també en diem boga... ves per on!)
..........
La sempre generosa Carme
de Col·lecció de Moments
hi possa el seu preciós granet.
-------
Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem.
I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.
Bon dia, Anton, una abraçada.
(Per aquí... també en diem boga... ves per on!)
5 comentaris:
Un poema tendre i ple d'encís.
Ps. Per cert, a la meva zona (la Vall d'Albaida, PV) a la bova li diem boga.
Salut i Terra
Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem.
I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.
Bon dia, Anton, una abraçada.
(Per aquí... també en diem boga... ves per on!)
L'ocellet valent, no perd cap moment. Descansa una estona i desprès vola alt i lliure, contemplant la vida a vista d'ocell.
Una abraçada, Anton.
Ai, l'ocellet, de vegades penso si podria ser un ocell per volar i volar, no sé on ,com, ni de quina manera, si, volar de pensament, de cames, de cor...I veure-us des de dalt.Anton.
Com m'agrada aquesta expressió que has inventat... "ocellet valent"...
Publica un comentari a l'entrada