dimarts, 6 d’abril de 2010

L'INTIM AMIC ESCRIU A LA VEU DE FLIX. ... foto inauguració Camp Clar- Tarragona


EN RECORD DEL MEU INTIM AMIC EN JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.
                                   ....................................................................
ESCRIT DE RAUL SABATÉ PUBLICAT A LA REVISTA LA VEU DE FLIX..
Març 2010- copia 4 – 4- 10
-------------
Fa uns dos mesos, després d’anar a córrer una mica a la pista d’Ascó, Josep Anton va patir un infart. Tot i que els serveis d’emergència el van reanimar, va estar cinc setmanes lluitant a l’Hospital de Bellvitge. Finalment, fa uns deu dies , ens va deixar a l’edat de 45 anys –( 5 – 3 – 10. )

Penso que si busqués gent de Flix per a que et digués una sola paraula, que si remenés a Ascó, ho demanés al Molar o a la Fatarella, preguntés a Móra o com no, a la seva estimada Torre de l’Espanyol, aquesta paraula on coincidiria tothom és GRÀCIES.

Gràcies pel temps dedicat amb tantíssims xiquets d’aquesta comarca a ensenyar-los els valors de l’esport, que son els de la vida; constància, superació, saber guanyar i perdre, millorar, observar, disciplina, respecte, orgull,compassió, sentiment de grup. Gràcies per fer d’on som un mon millor. Realment has fet molt més tu per vertebrar aquesta comarca amb una feina modesta que possibles polítiques de territori.

Amb Josep Anton passava una mica com amb el seu poble, tothom sap on cau i que s’hi fa, però pocs el coneixen bé... També, lligat amb el seu poble, diré que jo sabia que als de la Torre se’ls diu raboses,, per allò que son molt espavilats, i quan vaig conèixer  el Josep Anton, ara fa vint-i-quatre anys, vaig entendre que era un nom molt encertat FORTUNYO, com molts el coneixíem també, vivia tant intensament que sembla que  tot allò responia a un gran principi : la vida està per viure-la.

Sembla que res no era casual en la vida de Josep Anton : fins i tot s’enorgullia d’haver nascut un 11 de setembre i sembla que així podia lluitar amb més força per la terra que tant ha estimat, concretament ens deia ell, la terra que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja que ell, independent de l’entorn, tenia les coses clares.

Tots els xiquets que han fet atletisme al col·legi, les que anaven a gimnàstica o a ioga, o molta gent vinculada al futbol comarcal i de les institucions coincidim en que FORTUNYO s’ha fet estimar. Ha estat entranyable i per molts dels que ara pugueu llegir això, una referència en molts aspectes de la vida. Parlant d’ell amb un amic comú que el carisma de Josep Anton rau en que conjugava amb una sola persona a un savi i a un xiquet , de quaranta cinc anys, però un xiquet. D’aquest xiquet tenia la frescor de l’acudit en una resposta o en una idea, o era un xiquet quan sabia preguntar-se el per què de les coses, trencant els dogmes que sovint seguim sense plantejar-nos. Del savi tenia la  impressionant capacitat de lluita . d’ELL he après que si caus set vegades, te n’has d’aixecar vuit.

Ell volia córrer, però no pas córrer maratons ni cap prova de resistència, ell volia córrer al 100%,
al màxim, i fer atletisme de velocitat als anys 80 era propi d’avançats al seu temps. Però això no va ser obstacle i tampoc no ho va ser no tenir cap pista d’atletisme a la vora, ni entrenador, que el club més proper fos a més d’una hora de cotxe... De fet, el grupet t’entreno se’l va fer ell enganyant-nos a uns quants... Tampoc un infortunat accident de moto el va apartar de la seva passió i, de fet, ha arribat als quaranta cinc anys seguint en competició. Del xiquet tenia la sana capacitat de fixar-se amb els detallets. Els qui el coneixíem bé, sabem com era d’insistent fins aconseguir aquell detall que a nosaltres potser ens havia passat per alt... Diuen que ser feliç és justament això, apreciar les petites coses que tens. És per això que simplement parlant una mica amb ell ja ens feia sentir més feliços, i no més cal conèixer a la seva dona Manoli, o a sons fills Aina (12) i Pau (5) per veure que és així.

La seva part de savi es reflectia per la seva clarividència i constància.

Un dia em va dir... T’he n’has fixat que no hi ha cap llibre d’atletisme en català?. Vam estar més d’un any i mig per treure’l a la llum i tres anys més per el segon llibre (Nota.- el primer sobre les arts de córrer i el segon dedicat a les tècniques de salt... una enciclopèdia escrita amb passió per dos atletes catalans que no volien haver d’explicar a d’altres el seu amor per l’atletisme sinó en el seu idioma matern. Anton). I estic molt orgullós de poder dir ara que em va encantar que, els dos junts... pràcticament hi perdéssim diners.

També en l’àmbit laboral va aconseguir dissenyar-se una manera de viure basada en la gimnàstica de manteniment, el ioga, la preparació física, l’atletisme i els esports que diferia de la tradició familiar. Sense renunciar gens a aquesta tradició va poder viure fent allò que de ben jovenet, ja va ser premonitori que es guanyés els primers duros apostant qui corria més en quaranta metres, si ell a peu o un amic en moto.

Mai t’ho he dit, Josep Anton, però et considero un dels millors atletes del mon. Per aquesta consideració no calen pas títols, ni marques mínimes, ni medalles, simplement els teus valors i actituds són els que t’ho fan ser i en la mesura que aquests valors i actituds els sapiguem fer nostres... Si sabem agafar el teu relleu i podem donar-lo  a les futures generacions, tu seguiràs amb tots nosaltres per sempre més.  RAÜL SABATÉ I CERVELLÓ .- Transcrit a Word : Anton.

6 comentaris:

fada ha dit...

El que en diu l'amic, el que ens n'expliques tu... Una persona excepcional i una mala passada de la vida. Algú amb el cor tan gran i que li falli precisament el cor, és injust, com a mínim. Però que orgullós que n'has d'estar! Una fortíssima abraçada, Anton.

Carme ha dit...

Quants amics us ha deixat... tots els que eren seus ara són vostres!

Cris (V/N) ha dit...

Un gran escrit, magnífic de debó.... Teniu moltes persones al vostre costat, una abraçada enorme Amic Anton

Pilar ha dit...

Un munt de coses seves formen part de cada un de vosaltres. Cada paraula, cada vivència descrita, són un cant de vida i d'estimació.
És un gran què saber estrènyer llaços com ell ho va fer, Anton. El seu llegat és important i us permetrà sentir-lo al vostre costat.

bajoqueta ha dit...

Anton estic sorpresa llegint tot això, no entenia res al principi. Si que em vas comentar que el teu fill estava a l'hospital, però jo pensava que tot havia sortit bé... Em sap molt greu de veritat i no sé què dir, en moments així ha de ser molt dur.

Estic llegint tot el que parleu d'ell, i crec que era una gran persona i que feia moltes coses. Així que la seua semilleta està per tot arreu i tot lo bonic que va fer.

Una abraçada ben forta!

Assumpta ha dit...

Saps una de les coses més maques que he llegit en aquest escrit, Anton?

"conjugava amb una sola persona a un savi i a un xiquet"

Dir això d'una persona és dir quelcom molt, molt maco ;-))