dijous, 8 d’abril de 2010

OCELLET VALENT ... foto -assumpta- de Secrets Compartits.


7 - 4 - 10
Ocellet valent
has perdut la barca
amb tes pertenences....
Et queda la bova
d'immensos records
que et sostindran potes
del teu, ara, neguitós viure.

Ocellet valent
mira el riu com no para...
Seus instants son breus
però s'uneixen
a molts altres moments
que el deixen viure.
..........
La sempre generosa Carme
 de Col·lecció de Moments
hi possa el seu preciós granet.
-------
Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem.
I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.


Bon dia, Anton, una abraçada.

(Per aquí... també en diem boga... ves per on!)

5 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Un poema tendre i ple d'encís.
Ps. Per cert, a la meva zona (la Vall d'Albaida, PV) a la bova li diem boga.
Salut i Terra

Carme ha dit...

Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem.
I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.

Bon dia, Anton, una abraçada.

(Per aquí... també en diem boga... ves per on!)

Pilar ha dit...

L'ocellet valent, no perd cap moment. Descansa una estona i desprès vola alt i lliure, contemplant la vida a vista d'ocell.
Una abraçada, Anton.

rebaixes ha dit...

Ai, l'ocellet, de vegades penso si podria ser un ocell per volar i volar, no sé on ,com, ni de quina manera, si, volar de pensament, de cames, de cor...I veure-us des de dalt.Anton.

Assumpta ha dit...

Com m'agrada aquesta expressió que has inventat... "ocellet valent"...