divendres, 2 d’abril del 2010

DE LA VEU DE FLIX ... escaneix d'un article dedicat a Josep Anton Fortunyo Escoda



Nota.- La camiseta disenyada per ELL mateix, hi consten ben visibles els seus amors a la TERRA.
La  bandera catalana presidint els noms del seu poble LA TORRE DE L'ESPANYOL, la comarca LA RIBERA D'EBRE i la seva nació CATALUNYA.
També en feia gala d'haver nascut l'11 de setembre...- Anton.
El Miquel un amic del meu fill i ara que 
també compartirem amistad ens ha enviat els documents que LA VEU DE FLIX ha editat. Avui inserto el que podeu llegir. Gràcies a tots els que feu possible coneixer el vertader esperit d' ELL.
.................
T'he m'has perdut
mentre dormia
el son de la tranquilitat.
I, ara, no hi haurà son
que em consoli...
Et trobaré en tot
quan has deixat.
Allí dormiré tranquil
al teu costat.

9 comentaris:

fada ha dit...

Que el seu esperit d'amor a la terra ens acompanyi sempre.

rebaixes ha dit...

Gràcies pel que em dius. Anton.

sargantana ha dit...

es bo sapiguer valorar les coses.
una abraçada, anton

Assumpta ha dit...

"Josep Anton, esperem retrobar-nos amb tu al Cel, que és on segur que has anat perquè t'ho mereixies, i poder petar la xerrada com tantes vegades hem fet..."

Això, llegit en dia de Pasqua de Resurrecció, te un significat molt, molt profund.

Pilar ha dit...

Les persones com ell, neixen cada dia en un munt de cors. La seva implicació era molta i diversa. Gaudeix de l'homenatge dels bocins del que va viure. Et sortiran a l'encontre a cada pas.
Dorm Anton, estic segura que et parlarà en el somni.
Un petó.

zel ha dit...

Veus com tothom t'ho va dient, l'hem de pensar i sentir com present, encara que no hi sigui, perquè finalment és ben present en cadascuna de les persones que coneixia i l'estimava, tants records te'l han de fer sentir no només al teu cor, sinó al de molta gent, estimat Antón, tens la sort trista d'haver tingut un gran fill i haver perdut una companyia que molts troben a faltar, imagines aquells a qui ningú dedica ni una paraula? Amunt el cor, Antón, ell t'ho demana! T'estimo molt, gairebé pare virtual meu!

Carme Rosanas ha dit...

Una persona tant estimada per tothom, sempre deixa tantes coses, que és com si no hagués marxat del tot.

Ploro llegint l'escrit, és bonic i emociona.

rebaixes ha dit...

Sempre amb les vostres paraules em poseu la carn de gallina, jo que crio paons. Sabeu que ho necessito i vosaltres em doneu aquesta bondat que regna en la xarxa. No sabem fisicament els uns dels altres i sentim el caliu tant prop que fins l'alè ens rellisca pel cabell i per les galtes. Amb quines persones m'he trobat !! Divinament precioses... Poseu paraules que son petons sentits, frases que esdevenen abraçades... dixeu-m'ho dir, sou collonudes, com ell les hi deia, tantes frases tenia per aixecar la moral, per fer fer el que creia convenient que es guanyava el voler de tots. no és estrany que ens faci molta falta, costa acostuma<r-se a situacions com la que tenim que viure tota la família i aquí jo trobo una vàlvula per deixar anar...els meus humors...És tant viu tot i tantes les mostres d'afecte que se'ns dóna que he de reconéixer que va ser un simbol per molts, des de menuts fins a persones grans... fins en tenia una de noranta anys que va marxar fa poc que el besava amb el seu mirar... Prou... Una abraçada a tots i gràcies, Anton.

assumpta ha dit...

Posava passió en tot el que tenía, en tot el que feia.
El seus valors teníen els fonaments ben arrelats... en la vostra/seva família, en la seva terra, en la seva feina, en l'esport.
Havia après a compartir tot allò que tenia i on hi posava tot l'amor i així és com cadascuna de les persones que ha tingut la sort de coneixer-lo i els qui tenim la sort de coneixer-te a tu, li fem un raconet i el compartim també, dins del nostre cor.

Una abraçada ben sentida, Anton.