dijous, 1 d’abril del 2010

FULLA DEL LLIBRE DE MA VIDA... foto -assumpta- des dòn neixen els somnis.

foto - assumpta -
1 – 4 – 10
Fulla del llibre
de ma vida plena
has saltat del arbre
que t’acollia amb be...
Entre blanc de núvol
i de neu impol·luta
vols conservar-te sempre
ja en nostre hivern.
Tu que verda
donaves a mes ulls, vida,
que incisiva de parla
explicaves teus anhels,
ara, fora de l’arrel
que joiosa saba et conduïa
seràs empesa, un dia,pel vent ?
................
Un dia vindrà el sol
I la neu desfeta
Et deixarà volar
per Terra i Riu
com un ocell

7 comentaris:

Pilar ha dit...

I la fulla es fondrà, encara que sembli impossible, en cada part de la natura. Forma part de nosaltres. Nosaltres formen part d'ella. I la clau de sol, compondrà una dolça melodia.

Anònim ha dit...

Un dia vindrà el sol que escalfarà les nostres ànimes i serem lliures com la fulla...l'únic que hem de fer és no oblidar que aquell dia arribarà.

rebaixes ha dit...

Cada instant ens apropem a nostre destí... Anton

Elfreelang ha dit...

Precioses i sàvies paraules....potser algun dia tots podrem somriuré , lliures, sense cap nosa ni dolor,deixant que el vent ens emporti on vulgui

Eva ha dit...

És preciós!!!
Salut!!

Carme Rosanas ha dit...

Anton, a cada vers aprenc de tu. Gràcies, és un poema preciós!

assumpta ha dit...

La neu que ara gela aquests cors, s'anirà fonent i deixarà que la fulla formi de nou part d'aquesta natura, d'aquesta terra estimmada.
I la seva llavor perdurarà sempre dins de tots els qui l'han conegut i estimat.

Un poema ple de sentiment, un poema realment preciós, Anton!