dissabte, 27 de març del 2010

QUAN EL CAMÍ TRILLAT... foto comunity de google

foto comunity de Google
26 -3 -10

Quan el camí

que teniem trillat
que sabíem el seu traç
creient, innocents,
que tot en bé seguia...
ens ha sorprés 
penya -segat
i el cel ha trontollat
en esvalot intens
i la dalla ha segat
el blat que verd creixia.
Com seguiré el camí,
pobre de mi
si he petdut 
la companyia
Quan difícil 
ara cada pas
Quan fa un instant
tot ben planer
ho tenia.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

De vegades el camí es fa esquerpat on abans era planer, però continuem caminant.Perquè cal continuar caminant.
I encara que no tota la companyia que voldries, estàs acompanyat dels teus i de nosaltres, que també ho som.

Una abraçada i un petó, Antón.

rebaixes ha dit...

Trobar un fanalet que t'acompanya de bon matí... quin gust seguir... Gràcies Anton.

Joana ha dit...

Et faré de crossa , amb una mica de llum...tot el que tinc.
Bona tarda Anton.
Els camins sempre incerts :(
Una abraçada ben forta!

rebaixes ha dit...

Tot ho necessito, Joana. El camí és abrupte i pesat, i el respir meu no pensava en tanta dificultat. Gràcies.Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Una abraçada, Anton, la vida és tan injusta, que no ens deixa gaire s sortides... només seguir endavant, seguir estimant-nos amb els que tenim més a prop i seguir acompanyant-nos, tant com puguem, sentir-nos a prop encara que som luny.