29 - 3 - 10
No marxis encara
que la llum del capvespre
et dibuixa en el portal...
No marxis encara
que tens dubtes per resoldre
abans de marxar...
No marxis encara,
no ens facis mal..
No marxis encara
que tens molt per fer...!!
Portar a terme les dues obres
que vas començar
i no deuen quedar endarrerides.
Son bandera i escut teus
per plantar-les en teva Terra,
navegar-les pel teu Riu
i que siguin crit de festa
I joia del teu concert...
I joia del teu concert...
No marxis que encara
No és el teu temps.
Per tu marxarem nosaltres
TU, acaba el teu quefer.
................
Però el destí mai escolta
nostres raonats consells...
................
Però el destí mai escolta
nostres raonats consells...
8 comentaris:
El destí mai escolta, Anton... per això pot arribar a ser tan cruel.
Una forta i dolça abraçada.
Maia
Algú, per explicar històries consoladores, deia que els déus s'enduen primer els millors, els qui més estimen, aquells de qui no poden estar més temps allunyats, els escollits, els bons, els ferms, els valents...qui sap, Antón, si ens posem místics, potser des d'allà ens donarà un cop de mà, serà un bon conseller, ens posarà coixinets als peus, ens ajudarà a obtenir a canvi de llàgrimes millors futurs... i me'l miro, i em sembla que ja el conec de sempre, i aquests ulls, també em somriuen a mi. Sóc al vostre costat, Antón.
.... Una gran abraçada Anton, imagino els moments durissims que passeu tota la família, un petó a la seva dona, de part d'algú "proper"....
Mai marxarà, Anton. Un mai deixa allò que estima...Escolta atentament i el sentiràs al teu costat.
El destí és ben estrany... i no entenem per què passen les coses. A vegades tot sembla il·lògic però jo sempre em repeteixo el mateix "un dia ho entendré"... així ho crec :-)
Quina foto tan simpàtica aquesta, Anton... ara entenc com l'altre dia em vas dir que el vostre petit havia fet un crit d'alegria quan va marcar Ibrahimovic enfront el Mallorca ;-)
Veient la samarreta del teu fill, veig que la següent generació vibra i s'alegra amb el mateix ;-))
Una abraçada molt forta!!
No cal dir que l'agraiment més sincer.M'acompanyeu, ens acompanyeu...Anton.
No marxa encara... segueix amb tots vosaltres que l'estimeu i manteneu encesa la seva flama.
Endavant estimat Antón
El destí no escolta i nosaltres no l'entenem... potse r té raó l'Assumpta i un dia ho entendrem...
Els millors diu la zel... podria ser...
Una abraçada...
Publica un comentari a l'entrada