dimarts, 30 de març de 2010

NO MARXIS ENCARA... foto de la seva esposa Manoli



29 - 3 - 10
No marxis encara

que la llum del capvespre

et dibuixa en el portal...

No marxis encara

que tens dubtes per resoldre

abans de marxar...

No marxis encara,

no ens facis mal..


No marxis encara
que tens molt per fer...!!
Portar a terme les dues obres
que vas començar
i no deuen quedar endarrerides.
Son bandera i escut teus
per plantar-les en teva Terra,
navegar-les pel teu Riu
i que siguin crit de festa
I joia del teu concert...
No marxis que encara
No és el teu temps.

Per tu marxarem nosaltres
TU, acaba el teu quefer.
................
Però el destí mai escolta
nostres raonats consells...

8 comentaris:

Kudifamily ha dit...

El destí mai escolta, Anton... per això pot arribar a ser tan cruel.

Una forta i dolça abraçada.

Maia

zel ha dit...

Algú, per explicar històries consoladores, deia que els déus s'enduen primer els millors, els qui més estimen, aquells de qui no poden estar més temps allunyats, els escollits, els bons, els ferms, els valents...qui sap, Antón, si ens posem místics, potser des d'allà ens donarà un cop de mà, serà un bon conseller, ens posarà coixinets als peus, ens ajudarà a obtenir a canvi de llàgrimes millors futurs... i me'l miro, i em sembla que ja el conec de sempre, i aquests ulls, també em somriuen a mi. Sóc al vostre costat, Antón.

Cris (V/N) ha dit...

.... Una gran abraçada Anton, imagino els moments durissims que passeu tota la família, un petó a la seva dona, de part d'algú "proper"....

Pilar ha dit...

Mai marxarà, Anton. Un mai deixa allò que estima...Escolta atentament i el sentiràs al teu costat.

Assumpta ha dit...

El destí és ben estrany... i no entenem per què passen les coses. A vegades tot sembla il·lògic però jo sempre em repeteixo el mateix "un dia ho entendré"... així ho crec :-)

Quina foto tan simpàtica aquesta, Anton... ara entenc com l'altre dia em vas dir que el vostre petit havia fet un crit d'alegria quan va marcar Ibrahimovic enfront el Mallorca ;-)

Veient la samarreta del teu fill, veig que la següent generació vibra i s'alegra amb el mateix ;-))

Una abraçada molt forta!!

rebaixes ha dit...

No cal dir que l'agraiment més sincer.M'acompanyeu, ens acompanyeu...Anton.

Albanta ha dit...

No marxa encara... segueix amb tots vosaltres que l'estimeu i manteneu encesa la seva flama.
Endavant estimat Antón

Carme ha dit...

El destí no escolta i nosaltres no l'entenem... potse r té raó l'Assumpta i un dia ho entendrem...

Els millors diu la zel... podria ser...

Una abraçada...