11 - 3 - 10
Davant de tots
donant exemple
esperonant la sana lluita
que avancés el Be
que tenies dins teu.
Neguit de progrés.
neguit de persona autèntica...
Com ha de ser.
Aquest any no hi has pogut ser.
Els teus companys de lluitsa et trobaren a faltar
i et buscaren... QUE NO VENS ?
A tots gràcies .
Gràcies A.C.A.V.
.................
He collit aquest dibuix preciós de la Carme per agrair el gran suport que tots em doneu.
Es difícil viure quan el cor està ferit i el cap no raciocina.
Vosaltres hi poseu l'AMOR
COM LA VIOLETA
11 - 3 - 10
Com la violeta
Humil i olorosa
Donares ton blau
Copiat del riu, mar i cel...
Eren miralls de vida
Que vas fer viure.
Com la violeta
Senzilla, sense orgull
Et conquerires amics
Per oferir-los-hi
Tot el teu viure.
El teu perfum
Esclatava joiós i net,
Sense impureses
Omplint els camps
De l’amistat
Que ara amb dol
Et reben.
11 comentaris:
Penso que tot això que estas fent, d'brir el cor i deixar anar tot el que et passa per la ment, t'anirá molt bé!!...Jo vaig passan per aquí per acompanyar-te.
Una abraçada molt forta per tots vosaltres.
Fas bé, Anton, té raó la Montse. Poder expressar i buidar el que portem dins i compartir-ho amb nosaltres sempre acompanya una mica.
Gràcies per portar el meu dibuix fins aquí, serà com testimoni de la meva voluntat i sentiment d'acompanyar-vos. Una abraçada més.
Compartir el dolor no el fa més petit però ens ajuda a suportar-ho millor.
ANTON ja saps que nosaltres som aquí, potser no sempre comentem però si que et llegim sense perdre la nostra voluntat d'acompanyar-vos.
Ànims i una gran abraçada!!
VIU EL TEU DOL,EL TEMPS QUE CALGI.
JO HAN SER MOLT,ESPOS,FILLA....I EL CONSOL ARRIBA,NO AIXI EL OLVID.
JUGANT AMB BCN.
El primer dia que em puc comunicar amb el món, i l'aprofito per venir aquí a conéixer el teu fill, Antón. El teu fill, té una amiga més, estic contenta que sàpigues fer-li aquest meravellós homenatge. I el meu cor és amb vosaltres. Petons estimats, us trobo tan valents, tant i tant....
Ho sent de bona veritat, Anton. No tinc més paraules.
Tot un campió el teu fill Anton! ben segur que estigui on estigui somriurà i seguirà corrent per arribar a la meta el primer....Segueix escrivint ...ara el dolor és intens...mica en mica es farà més suau
Segur que sí, el seu be queda i tu l'escampes... Una abraçada de nou!
ANTON,L'ADMIRO DEL CORATGE QUE TÉ DE CADA DIA ESCRIURE AQUESTES LINIES QUE ENS PORTEN A TOTS PLEGATS A UNS RECORDS VISCUTS,PER UNA PERSONA EN EL QUAL, PER SEMPRE MÉS, EL TINDREM DINS DEL NOSTRE COR.
ÀNIMS.
ELS VEINS DEL DAVANT.
S’escapça violeta,
flor dolosa,
i vola al vent
en girs de voltes màgiques
mentre se li escapa la vida.
De color de mort,
es vestida,
tota lila,
la flor dolosa,
dansant tota ferida,
segada la violeta,
flor dolosa,
vessant en son comiat
la seva sang,
saba abocada
en la terra dolorida.
Amb les teves paraules que parlen des del cor, ens fas veure que fou un campió en tots els aspectes.
Compartir aquests moments, aquests sentiments, ens ajuda a tirar endavant i a seguir fent el camí tal i com a ell li hagués agradat.
T'admiro Anton, per aquesta valentia i força teves i per permetren's acompanyar-te al teu costat.
Una abraçada per a tots vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada