divendres, 12 de març de 2010

CAMINAVEM JUNTS PEL PLA...

Avui la foto és de - l'assumpta - persona amb la que també ens uneix una amistat de temps .
m'hwe propossat donar les gràcies a tots els que més o menys conec. Avui i sempre esteu i estareu en mi.
12 – 3 – 10
Caminàvem junts pel pla...
Tu davant, no t’importava.
Amb els teus neguits i presses
- puntualitat de bogeria ,
cada instant té seva fita
Te’n anaves a acomplir
El pacte del diner.
Jo em quedava satisfet.
- Ja en tindré cura,
ves tranquil, ho arreglo jo -.
I així un dia i altre dia
Com si fóssim un sol cos.
Avui el penya-segat ens separa,
Però l’estima ens segueix
Cantant nostra cançó.
- No pateixis, fill,
En tenim cura tots -.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Mica, en mica, ens el fas arribar a conèixer, als que no el coneixíem.

Un poema preciós, Anton.

Una abraçada

Assumpta ha dit...

Un escrit preciós, una imatge maquíssima que transmet serenor...

Anton, una gran abraçada.

Assumpta ha dit...

En Josep Lluís em diu que us transmeti també de part seva el sincer condol i una abraçada molt gran.

Joana ha dit...

Cuideu-vos molt!
Escriu poemes que són cada dia millors...

Elvira FR ha dit...

Emotiu i preciós poema Anton!

- assumpta - ha dit...

Un poema preciós i ple de sentiment,que ens ajuda a coneixer-lo millor a tots nosaltres.

Gràcies, Anton!