17 – 12 – 09
Creus? Què CREUS?
Creu el que internament,
dins et mortifica creure.
Si creus el que t’endossen
relliscaràs probablement.
I no creuràs , després,
ni en tu.
Vigila que circulen
creences...
Sobretot
orgulls i enveges...,
i no creuràs, després,
ni en TU
8 comentaris:
Potser creure en tu. Cadascú en ell mateix és l'única creença que importa. I tens raó, s'ha de vigilar quines creences ens endossen i no deixar-nos enganyar. :) un somriure de c reure en un mateix i en les ganes de ser feliç i de bon rotllo.
El primer pas creure cadascú en ell mateix. Si tots ho fem, podrem a ulls clucs creure en tota la humanitat...
Però ja se sap que això no és pas així i llavors hem d'anar en compte amb el que ens volen endossar.
Com la Carme, que ho expressa molt bé, també et deixo el meu somriure.
=)))
Per cert, una foto preciosa de la Tere!
=)))
És important creure en un mateix i a la vegada ser humil i honest en aquesta creença
Utnoa
És important ser fidel a un mateix... sentir que un s'ha fallat a sí mateix és una de les coses més tristes que poden passar.
Creguis el que creguis, que sigui perquè tu ho vols creure, lliurement i, després... endavant :-)
Antón, el darrer vers, per coses que jo sé, sembla que m'el dediquis, ais.... Una abraçada, un poema com tots, preciós!
Un poema, si analitzem fredament,és una sèrie de paraules, frases que l'autor hi diu el que hi diu. Qui ho llegeix ho interpreta de la forma que li és més adient.Pot tenir tantes interpretacions... sobre tot quan no és narratiu.../ Aquests trenets sempre son vius quan un vol donar-li...el sentit. Gràcies si connectem.
Anton.
Una foto preciosa Anton!
Creure en tu i en els que estimes, s'ha de creure encara que sovint ens defraudin ...
Petons i Bon nadal!
Publica un comentari a l'entrada