dimarts, 3 de novembre del 2009

433 --L¡HOME SOSTÉ EL MIRALL...fotocomunity


foto de fotocomunity

2 – 11 – 09

L’home sosté el mirall

i s’hi veu la cara lluenta,

sap que és ELL.

....................

Un esbojarrat

el sacseja

i el mirall, cau.

el mirall s’esclafa, s’esmicola

fent-se granets vius de sorra,

com papallonetes

de llum pròpia.

.................

En el mirall sencer

s’hi mirava una cara...,

EL DICTADOR.

........................

Ara, esmicolat el mirall

es reflexen en els trossets...

tantes cares... !!!!

...................

Si els bocinets creixessin,

es fessin miralls complerts

quants

DICTADORS....

.................

Farien falta molts esbojarrats

per trencar tant de mirall

......................

I si aquests miralls creixessin...

fins que tots tinguessin

el seu mirallet...

.........................

Ni han, encara, que volen

un sol mirall

EL SEU

i que mai és trenqui.

10 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Per sort tots podem tenir el nostre mirall per mirar-mos i que s'aguanta sense trencar-se :)

Assumpta ha dit...

Si el mirall del dictador es trenca, esperem que els bocins no creixin i que el que passi sigui quelcom tan ideal com el fi de la dictadura que reflexen...

rebaixes ha dit...

BAJOQUETA I ASSUMPTA :Avui, abans de sortir al meu treball diari, he llençat aquests espetucs... Gràcies de la vostra amable visita... sempre reconforta trobar paraules de les persones que t'estimes. Bon dia per a tots.Anton

Cris (V/N) ha dit...

Avui has matinat molt Anton, i ens has deixat unes paraules ben reflexives en format poètic per començar el dia amb tu :) Gràcies, i la música excel·lent.... Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Jo em quedo amb el mirall d'aigua que no es trenca mai. I és un mirall per a tothom. Bona reflexió, Anton

Assumpta ha dit...

Anton... ets una persona amb un cor molt, molt gran :-)

Albanta ha dit...

Estigueu tots quiets quan el dictador es reflexe al seu mirall!! El vent que no bufe i que el nuvols no solten la seva aigua... que no es trenque mai el seu mirall.
Però tots vosaltres feu en mil botcins els vostres i multipliqueu-se per tot arreu!!
Molt bon dia Antón

rebaixes ha dit...

He matinat avui aquí a la xarxa, en la vida real segons el temps va la marxa, al clarejar el dia ...Kikiriquí.
Ara no més faig de treball físic una part ínfima del que m'ha tocat amb ganes o sense fer... Ara camina més el cap que els peus. Si estem cansats o tips de ventre el cap anorrea.
ja ho procuren que ens cansem força i que ens atipem, i que dormim, si pensem massa... els amoïna als enxanetes. Anton.

Cèlia ha dit...

Jo també penso que per sort, els miralls dels dictadors millor que es trenquin! Amb tota la mala sort al damunt! Per sort, el SEU no! Ara, a mi m'agraden els normals, els que tenen la màgia del ser i no ser...

Joana ha dit...

M'agrada pensar que darrere els miralls també hi som...
Bona nit Anton!