divendres, 30 d’octubre del 2009

430 -- EL LLORO VERD... un conte meu

TEATRE EN LA XARXA

COMÈDIA EN UN ACTE

Fora de concurs per que no arriba a les cent paraules- voluntàriament-, i l'altre que vaig escriure també, me l'han renunciat per que sobre passava... Però jo he gaudit escrivint. Que vull més com a premi si a la meva edat puc fer això i estar aquí? El premi ja el tinc quan vosaltres hi poseu la vostra consideració venint a llegir i a demés en feu comentari. Aquí tinc el PREMI I GRAN...!!!! Gràcies a tots pel ajut que doneu a una persona de la penúltima edat. Per aquí en ronden poques... penseu que vosaltres també hi arribareu i, aleshores, buscareu la veu de la joventut per sentir-vos tal com vareu ser, joves. A la nostra edat els amics que teniem, molts han marxat, i ens trobem sols amb les nostres cabòries i no tenim ni els reflexes de la joventut però tenim encara el delit de la Pau, de l'Amor i de la Llibertat per tots. L'avi Anton

DESCANS

Algun refresc ens anirà bé. trieu de la prestatgeria. Son cuits d'aquest matí.En tinc de posats a la xarxa uns cinc-cents, i en el rebost de guardats, uns mil cinc-cents.

.........

1--La poesia és un escrit, el poeta un sentiment.

2--Cada segon és important, Amb molts segons omplim una vida.

3-- Si menteixes perdràs el camí de retorn. Ningú escolta al mentider per segona vegada.

4 -- Si vols ensenyar a altre, que ho vegin els seus ulls. La parla se l'emporta el vent.

Un dels primers que vaig fer com a regal.

Ningú vol la culpa, però necessitem el cul per seure i el pa per menjar.

.........

EL SAINET.

EL LLORO VERD

28 –10 – 09 .... Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Clar que l’amo del lloro no l’havia trobat. Havia pirat per que per esmorzar, dinar ,sopar ...ensiam, Al ser cosa verda es tornava verd .Una tomaca o que em sé jo altra verdura i no hauria adquirit aquell color verd cansat.

Va volar fora, i no pensava tornar. No volia més enciam.

L’amo va posar un paper escrit anunciant a tothom la pèrdua del lloro verd.

El lloro passà per allí llegí l’escrit ..., a demés de posar-hi una plantofada verda com el que menjava, hi va escriure amb el bec...

- Estic cansat de tant enciam.

97 paraules.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies de nou per participar

Assumpta ha dit...

Aquest sí que té menys de 100 paraules! ;-)

Aquestes frases que has posat estan molt bé... per ensenyar s'ha de fer amb l'exemple i no parlant.

A vegades he vist pares que renyen a un fill per dir paraulotes i després les diuen ells... de què s'estranyen, doncs?

A mi l'enciam m'agrada però molt em cansa, se'm fa pesat de mastegar... jo també fugiria!! jeje

Trini González Francisco ha dit...

Llegir les teves primeres paraules m'ha entristit molt. M'ha semblat com si t'haguéssis sentit rebutjat. Em sap greu i no m'agrada. No m'agrada perquè la majoria de nosaltres fem camí per arribar on ara estàs tu, però clar..., hi han tantes coses que manquen, però a la vegada en queden tantes per descobrir, Anton...
Amb molt, molt, molt amor i sobretot, molt respecte i ganes d'arribar on tu ja hi ets, et deixo aquesta poesia musicada del nostre gran poeta de carrer. Arribar a vell

Avui he abraçat intensament una amiga que, per tercer cop, li ha guanyat un altra partida a la vida i he vist que m'encantaria arribar a vella i tornar-la a abraçar.

Segurament ella mai llegirà això perquè no crec que visiti cap blog i potser segurament és per això mateix que ho escric.

Ah! Jo menjaria enciam cada dia! jejejeje....

Carme Rosanas ha dit...

Anton, doncs és fantàstic que siguis aquí i que tinguis la gràcia de voler compartir les teves coses amb nosaltres. Aquest conte és divertit... per bo que sigui l'enciam (com altres coses) sempre el mateix cansa, oi?

Sílvia ha dit...

Avi Anton,
Moltes gràcies per les teves paraules, consells, advertiments...M'agradaria tenir més temps (el dia se'm fa massa curt) per poder donar resposta a totes les meves inquietuds...M'encanta veure el teu gran entusiasme i vitalitat en les teves paraules que sempre deixen petjada. Encara que, com tu dius, siguis una persona de la "penúltima edat", tens una força i un esperit molt jove, que, valgui la redundància, molts joves envejarien...
Segueix escrivint tant i tan bé, intentaré seguir-te més...
Mil petonassos!

rebaixes ha dit...

Ja us contestaré quan em sigui possible per correu... Gràcies pel que feu per mi si que es un PREMI I GRAN.
No vull dir alguna bajanada en públic i ho deixo per després.gràcies de cor. Anton.