22 – 10 – 09
En sa careta tendra hi riu la cabellera,
- filets daurats que besen orelles i front -.
Ulls esbatanats que criden llum de cera,
boqueta lluint dentoles amb forat fent pont.
Innocent dolcesa estampida en seva cara
fa d’escenari curull de present presentació...
Estampa al espellir sa figura gens avara
ensenyant a tots la bellesa de seu interior.
- Tens carona il·luminada,
les galtes plenes de petons,
ton somriure n’és besada
que ens regala el teu cor -
5 comentaris:
Tendre poeta, que ens emociones amb les paraules refent el retrat de la dolcesa d'aquesta nena.
Carme, és un dels estils en que em trobo còmode. Tu també ets un tot terreny...Anton.
Una nina mereixia un "conte" com aquest.... n'estarà ben contenta de llegir-lo segur Anton :)
I és diu Laura segons diu la Tere.Anton.
El títol sol ja és una preciositat!! :-))
I tot el que vas dient, és tan tendre!! Maco, maco de veritat! ;-)
Publica un comentari a l'entrada