25 – 10 - 09
Esperonava l’arquet les notes, sons de violí...
El silenci tens s’amagava, volent altre viure.
Els sons sortien arremetent-se a l’infinit
i ell, superb, sorneguer, astut, volia ser lliure...
.............
25 – 10 – 09
En la llum hi havia la foscor.
En la foscor hi habitava la llum.
Era cec. No veia ni el record
dels actes llunyans. Tot brut de fum
el cegava el sol arraconat als ulls.
Sols percebia l’estrall inclement boirós
que, orb, ressuscitava el glaç del fum
petrificat en xispeix íntim de clarors.
Tancat l’úter del mirar, abisme perdut,
on la fosca encenia espelma de consol.
Por d’obrir parpella davant vidres d’insult
on aconseguiria captar la llum dins la foscor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada