diumenge, 4 d’octubre de 2009

405 --L'INSTANT VA CRIDAR AL LLUNY---foto de la CRIS

Fa d'un temps ençà que em visita i visito a la CRIS de VIST NO VIST Avui hi he donat una bona passejada i li he collit aquesta foto buscant-ne per el BANC DE FUSTA.
Val la pena fer-li uns quants trenets, però.... en tot cas un altre dia.
----------------

30 – 09 -09

L’instant

va cridar

al lluny.

- Vine.

- Si m’apropo

Perdré

La condició.

“Perogrullada.”.

- Estàs acovardit

De veure’m.

- Què dius?

SÍ, jo continuo...

TU, tu...,

ja has acabat

JO soc distància

mentre tU ets temps

No em contestes?

Ja no hi és.

.............

.30 – 09 -09

Instant

a persones

podem anar

lluny..

Saber en un instant

sí és molt lluny

o està molt lluny

en coneixements

o dels coneixements

3 comentaris:

Carme ha dit...

Has trobat una colla de bancs de fusta molt macos... crec que en tots s'hi seuria bé, fins i tot aquest té un coixí de fulles.

Col·lecciones, bancs, instants i llunyanies i també moltes proximitats.

Cris ha dit...

Ai, Antón, que em deixes sense paraules, a més, aquesta foto me la va regalar el meu "xicot" per mi, pel bloc, per això l'anomenava regal.... és molt especial per mi, i les teves paraules, com sempre, fantàstiques.... Tots dos et donem les gràcies.... Una forta abraçada, ets una bona caixa de sorpreses!! Un petó i gràcies altra vegada :)

Cesc ha dit...

A prop o lluny, lluny o a prop, qui sap...