dimarts, 25 d’agost del 2009

372 -- NO SÉ QUINS ARBRES SON... foto de l'ASSUMPTA


del blog de l'Assumpta he collit aquesta magnífica foto.

Jo hi he possat aqueixos trenets per qui tingui el gust de llegir-los.

Gràcies Assumpta.

25 - 8 - 09

No sé quins arbres son, n’hi ho investigo.

Sí que veig jugant donzelles i donzells

En un jardí d’estampa que solapament trepitjo

Al temps que en mon viatge de misteris em parleu.

Dieu de belleses que porten vostres cares

Un tornassolat taronja, excelsitud de carn,

En vostres ulls llampurnegen desfullades

Ninetes que m’acaronen amb sa llum brillant.

Quina juguesca de ombres i coloraines

Embolcallen trempant ciris encesos de foc

I oferiu atorrollant escuts de braços i cames

Plens de fullam rogís impartint suau conhort.

Arbrada sublim que acateu en vostre vides

On veiem ,aquí, el mirall de vostres sers,

Mesclant sentirs, ramatge i fulles reunides,

Sempre com vosaltres unint nostres quefers.

Belluguin plens de neguit fulles vivint caminadisses,

Acorralin els colors immersos, purs barrejats,...

Vostres històries en el caminal no caiguin fonedisses ...

Us seguirem copiant-ne la unció de vostres mans.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo tampoc sé quins arbres són però m'agraden moltíssim els colors de la tardor que s'hi veuen ;-) Vaig copiar la foto de Google jeje
Colors magnífics que tu també vas citant en el teu poema i segur que si els arbres et poguessin llegir n'estarien ben orgullosos jeje :-))

(Anton!! Plou!! què bé!!!)

Eva ha dit...

Sembla una crida a la tardor, oi?
Salut!!!

rebaixes ha dit...

Si poguéssim estar prop d'aquesta aubereda, segurament que la suor ens abandonaria. Passem dies recordant l'infern... i no para seriosament. Anton.