del blog de l'Assumpta he collit aquesta magnífica foto.
Jo hi he possat aqueixos trenets per qui tingui el gust de llegir-los.
Gràcies Assumpta.
25 - 8 - 09
No sé quins arbres son, n’hi ho investigo.
Sí que veig jugant donzelles i donzells
En un jardí d’estampa que solapament trepitjo
Al temps que en mon viatge de misteris em parleu.
Dieu de belleses que porten vostres cares
Un tornassolat taronja, excelsitud de carn,
En vostres ulls llampurnegen desfullades
Ninetes que m’acaronen amb sa llum brillant.
Quina juguesca de ombres i coloraines
Embolcallen trempant ciris encesos de foc
I oferiu atorrollant escuts de braços i cames
Plens de fullam rogís impartint suau conhort.
Arbrada sublim que acateu en vostre vides
On veiem ,aquí, el mirall de vostres sers,
Mesclant sentirs, ramatge i fulles reunides,
Sempre com vosaltres unint nostres quefers.
Belluguin plens de neguit fulles vivint caminadisses,
Acorralin els colors immersos, purs barrejats,...
Vostres històries en el caminal no caiguin fonedisses ...
Us seguirem copiant-ne la unció de vostres mans.
3 comentaris:
Jo tampoc sé quins arbres són però m'agraden moltíssim els colors de la tardor que s'hi veuen ;-) Vaig copiar la foto de Google jeje
Colors magnífics que tu també vas citant en el teu poema i segur que si els arbres et poguessin llegir n'estarien ben orgullosos jeje :-))
(Anton!! Plou!! què bé!!!)
Sembla una crida a la tardor, oi?
Salut!!!
Si poguéssim estar prop d'aquesta aubereda, segurament que la suor ens abandonaria. Passem dies recordant l'infern... i no para seriosament. Anton.
Publica un comentari a l'entrada