dissabte, 22 d’agost de 2009

371 -- PODRIEN CONSTRUIR-HI ESCALES.... foto -assumpta--.


foto de l'-assumpta- de Secrets Compartits.


14 – 8 – 09

Podrien construir-hi escales,

façanes de cases bones.

arcades de portal

i les convertiren en pou...

Un pou sec que no servia

més que per demostrar l’enginy

del avantpassat picapedrer

que creava i construïa

figures amb escarpa,

maceta i cisell ....

Les pedres enjoiades

es sentien orgulloses

de son destí.

No havien set marge,

ni paret...

Eren... elles...

Irrepetibles... !!!

Eren elles, allí.

................


5 comentaris:

- assumpta - ha dit...

L'avi dels meus cosins de Tàrrega (en aquest cas, al ser la tieta la "postissa", no coincideix en ser avi meu), era picapedrer. El campanar de l'ermita de Sant Eloi de Tàrrega, que es veu sempre per tv3 quan connecten amb la càmera del temps, porta la signatura del seu treball.

Anton, em semblen perfectes (com sempre) les paraules amb les quals engalanes les fotografies. Això teu sí és un treball d'autor també!!!
Una abraçadaaaaaaaaaaa!

I avui la caloreta... no dic res que si s'empipa encara serà pitjor!
Je,je
;)))

Cèlia ha dit...

Unes pedres orgulloses, de vegades més que les persones, tot i que l'Assumpta n'està molt de l'avi dels seus cosins...

rebaixes ha dit...

Penseu que- tant -assumpta, com Cèlia, vaig pensar en primera mirada en un pou i aquí vaig dedicar les lletres. Podria ser un altra cosa. Avui deteriorat per l'us, el temps li vaig donar la prioritat de les pedres que podien servir per coses amb més tuf i si més no es conformaren - és un dir - per imposició del picapedrer,és qui sap si com nosaltres que som irrepetibles en nostre lloc, clar, fem-ho bé com acompleixen les pedres esmentades./ La foto em va captivar... Anton. Qui sap, -assumpta- si el teu llunyà parent fou qui creà aquesta meravella al servei de quelcom.
Ara penso, per que jo vaig pensar en un picapedrer, sense saber... és que en l'aire floten ones que es posen davant nostre i ens veiem abocats a collir-les ... Quins miracles!!!

Cris ha dit...

Una imatge preciosa, per un text ben ric en paraules i sentiments.... els altres de més abaix, igual, una bona "ploma" tens, felicitats, tornaré per aquí de ben segur.... a mi també m'agraden les "pedres" :) Un salutació ben cordial!

Assumpta ha dit...

M'agrada això de "ser irrepetible"... en les pedres, en les persones... És molt maco! I la foto de l'-assumpta- magnífica!! :-))