26 – 8 – 09
En l’arbre excels, carn nua a l’aire
s’obria el compàs ramatge de les cuixes verges.
No era per fer caminada. Ocell volant
venia prompte fent joca a la matollada.
L’aiguardent cremava en la boca
i el flam moradós blau intens
dava alés de dits que cullen
el caliu que escapa de la flama.
Ni una lletra malmesa s’escoltava,
sols un remor de goig ferit creuava
el single del compàs hi marcava el centre.
Foc intens de feliç matinada.
3 comentaris:
avui he penjat la foto d'un aporta oberta que em vas enviar. Gràcies
Semblen veritablement unes cuixes enlaire! Només desitjat que el foc sigui intern, pas extern del bosc, això sí, ben intens i ple d'emocions. Feliç matinada!
Realment semblen unes cames enlaire! Saps trobar-hi sempre un lligam perfecte amb les teves paraules. Com bé diu la Cèlia que aquest foc sigui fruit de les passions de matinada, que aquests no malmeten res...
Petons, Anton!
;)
Publica un comentari a l'entrada