divendres, 21 d’agost del 2009

370 - FA SEMENTERES.... - foto de Secrets Compartitss.


foto de l'-assumpta- de secrets compartits

14 – 8 – 09

Fa sementeres eixes parades s’abandonaren,

la seca no amollava ni un pistrinc segur

i els amos veient bromalls sense espurnes d’aigua s’ho deixaren

i l’argila fou reseca com sang de viure injust.

La caseta que acollia joioses migdiades

de faldilles arremangades i pantalons baixats,

resta ara amb pallissa buida, teules trencades

i goteres que un jorn farè el cel inútilment rajar.

Tot ha perdut la vida, cap gos hi ganyola,

ratolins i rates cellardes no necessiten gats

i els topins per recapte i l’arròs no té cassola...,

son padellassos que portaran història d’aquí a mils d’anys.

5 comentaris:

assumpta ha dit...

Anton! Bona nit!
Gràcies per acompanyar cadascuna de les fotografies amb tan boniques i precises paraules.
A veure si mica a mica em poso al dia. T'escric des del portàtil nou, va fantàstic. El de sobretaula segueix amb les constans alterades i encara resta a la UVI. Petonets!
;)

zel ha dit...

Les paraules que fas servir, Antón, les has d'anar guardant, moltes s'han ben perdut, i només les llegeixo a casa teva i en algun diccionari com l'Alcover moll. Gràcies per tan delicades pensades.

rebaixes ha dit...

ZEL ..Quan pronuncio moltes d'aquestes paraules que ja no s'usen, em ve la veu de la meva mare, és ella que les deia. D'ella les vaig aprendre, o sigui que a mi no em semblen foranes, sinó molt entranyables per el record que em porten

rebaixes ha dit...

ASSUMPTA.- Celebro que et tornem a tenir per aquí. Per que tots ens perdeu una companya i una companyia quan no hi ets.
Tu per l'ordenador malmirrós,... A mi ahir no em deixava entrar, ja no n'hi faig cas, em diu que he canviat l'adreça temporalment o definitivament, jo voldria viure encara un quant de temps, que encara faig servei... encara que sols sigui per a mi. Crec que s'atorga unes concessions que jo no els hi donat mai... Però si engego i ell es fa l'orni... Al final crec que em té compassió i torna a posar la clau al pany...Anton.

assumpta ha dit...

Tens tota la raó Anton! de vegades em recorden "la rebelión de las máquinas" en un moment determinat semblen tenir vida pròpia... aaaiii!!!
Ara amb el "petit", estic més contenta que un gínjol i de moment es porta molt bé, je,je,je

Petoneeeets!
;)