dijous, 6 d’agost de 2009

357 -- EN EL SEU MAR DE FULLES VERDES,GROGUES

Com que el que s'ha promés s'ha d'acomplir, aquesta aquarel·leta queda en mans de la Trini, al menys és el meu desig. Jo li volia fer-n'hi una amb el tema del mar, però no m'ha donat temps, però la emplaço, per que m'envii una de la seva cala o del que li sembli més adient, que jo no ho sé i jo pasaré un ratet preciós i podré esmerçar-li el meu afecte amb unes quantes pinzellades. Queda enlaire, Trini.-- Anton.

3 – 8 – 09

En el seu mar de fulles verdes, grogues

Es sent l’amo d’un espai que necessita.

Cap competència l’indisposa en cap i potes,

és com amo de castell que son terreny camina.

Ha marxat del fangar de la femada

on viu amb l’importància de fer feina.

Aquí respira lluny recons de pudorada

i camina content, ningú li posa pega.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

La Carme i tu sou els nostres artistes particulars. Gràcies

rebaixes ha dit...

Per a servir dins les nostres possibilitats.Anton

Assumpta ha dit...

Aaaaaaaai, Antoooon jajaja que m'agrada més l'aquarel·la que la foto del "bitxo" aquest jaja... uisssss

Ai, quan la vegi la Trini!! :-))

Trini ha dit...

M'encanta, Anton! Moltes gràcies! Amb el teu permís, me l'emporto i el penjo en el meu blog.
Quant a la foto d'alguna caleta de l Cala, ja hi pots comptar! :)
Una abraçada ben gran i gràcies de nou!

Ah!I la teva poesia relativa a la foto és-u-na-pre-cio-si-tat! Sí senyor! Qualsevol escarabat n'estaria ben orgullós de rebre tal homenatge! :)