dimarts, 21 de juliol de 2009

343 --SÉ QUE ENYORES EL MAR...-- aquarel·la posta de sol /mar


Jo no sé si mai he vist una posta de sol al mar, però si que sé que hi ha persones
que al viure fora del seu ambient marí, deuen, tenen que enyorar aquest moment sublim en que el sol es despedeix - diem-h0 això - del mar.
En especial crec que l'-assumpta- del blog Des de on neixen els somnis, l'enyora i ara més per que la convalescència que suporta del mal del seu peu, li impedeix,
sinó és amb sacrifici de la vista del seu mar. Ella terra en dins, per els finestrals deu enviar els seus misatgers del record buscant moments com aquest que jo humilment he pintat per ella i alguna altra persona que senti la "morrinya".
Voldria complaure-vos. Anton

21 – 7 – 09
Sé que enyores el mar,
la mar que fins dins teu es mou
com parada de sembrat tendre
que belluga onatges de pau
o s’enfurisma en testa de guerra.
No et besa, avui, la seva sal
ni captes el remor brau de ses ones...
Avui son com espectre el seus colors

El sol avança el pas i ara és pon
en un llac de sang taronja
- aigua del vi de la terra -
No tornarà mai eix excels besllum...!
L’espai canvia sempre la cara...,
però em dol no tenir-te prop,
t’enyoro mar en l’hora de posta.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Ens complaus, Anton... ets un detallista!

- assumpta - ha dit...

La teva humanitat, Anton és com el mar IMMENSA!

No m'ho crec merèixer. Però m'emporto aquest trosset de mar terra endins... i dins del cor!

Gràcies, Anton!

Assumpta ha dit...

Anton!! Ets un artista!! :-))

(i que rima amb detallista!!)

rebaixes ha dit...

Vosltres no quedeu enrere en res.
I la vostra companyia l'agraeixo. Anton.