dimecres, 22 de juliol de 2009

344 - EL LLEDONER -- foto propia

EL LLEDONER
En el bloc RETALLS VELLS - dedicat a la Torre de l'Espanyol - ahir hi vaig entrar aquest poema en vers el record de quan menuts anavem a la Vilella Alta, tota la xibalada a collir lledóns, per menjar...eren tant bons, la gana ho deia. Els escuravem més que una oliva el seu pinyol que després servia de projectil,,,
Bons recors, vells records, grans records que ja no tornen. L'arbre del que ens serviem quedava plomat com una gallina a punt d'anar a l'olla, però l'any que ve tornava a fruitar... Ara, ja el veieu sembla un moltó amb tota la sarristera sense xollar. Ningú el toca, potser ningú el mira,... verd, té l'aigua a soca i els abonos segurament controlats, és ufanós i el fruit verd encara no crec que ningú vagi a dir-li que s'assembla a la mel que en les fexines de canya es posaven al ullals de les golfes per que els abegots anessin a deixar-hi el seu producte que menjavem amb delit... Anton.
21 – 7 – 09
Lledoner, com em recordes
Quan de menut pujava a un com tu,
Que a la Vilella ens regalava
Sense mira el seu deliciós fruit.
Pantalon curt. Genolls pelant-se....
Lluita en les rames. Qui més valent!!
Omplíem butxaques per menjar-ne
La mel d’abegot d’aquell gust teu.
Set o vuit lledons remenant en boca,
Les dents rascaven carn i pell
I l’os era al canut la bola boja
Per miol de gat, remuc de gos vell.
També la lluita al amic saludava.
A la vella que passava amb mocador al cap.
Es buscava per totes ...fer excel·lent diana
Amb la bufera concentrada en son ball.
Mentre la butxaca era plena
La valentia rondava en mi, menut,
Quan la munició tocava terra
Era hora d’apartar-se de foc i fum.
Avui no et toca el cabell la xibalada
Altres distraccions fan el seu bull
Tu tranquil,mirant tota la l’arbrada
I esperant que et regui l'aigua ...
Per aquí no hi circula cap canut de buf.

5 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Està clar que de menut eres prou trapella, eh? Ja t'imagino allí dalt, tot esperant la propera "víctima". Je,je.

Desitjo que aquest lledoner, estigui a bon resguard i l'aigua li arribi regalada del cel o d'on vulgui però que no li manqui pas.

Avui, un petonet de mel!
;)

rebaixes ha dit...

-Assumpta- oncs si que ho era de trapella,marxava de casa i quan tornava ja sabia el càstig, una vegada els prenia el xoolata em lligaren a la pota de la taula i aixì... Però la vida m'ha fet pacífic, m'ha sacsejat de cap a peus i ara porto els lemes de la Pau, l'Amor i la Llibertat tant com puc... Tots volem les tres, pero si en falta una... És com la Salut, diner i amor quina vols tenir o quina a ultim remei vols que et falti... Complicat, és per escriure llarg... Una abraçada, Anton.

Carme ha dit...

El lledoner et porta records... que bonic és poder-los compartir, Anton. Està bé, em sembla perfecte ser una mica trapella de petit i pacífic de gran.

A vegades penso que quan era petita era massa pacífica... em faltava el punt trapella.

Assumpta ha dit...

Mai a la vida havia sentit anomenar-lo jeje
Ho he hagut de buscar a Viquipèdia :-)

GAIA ha dit...

Quin trapella estaves fet! Quins records... Jo també com l'Assumpta, no l'havia sentit mai.
Salut

Ah, per cert! Em vas dir que m'explicaries la història que havia darrera del nom del blog Rebaixes i encara espero...