dilluns, 20 de juliol de 2009

342 -- SOC SORRA I AIGUA


15 – 7 – 09
Soc sorra i aigua ?
He collit grapat de sorra,
he collit un bon glop d’aigua.
S’ha barrejat
a la galleda de la platja.
Ha començat
a viure
la sorra i l’aigua.
S’han posat unes sandàlies
que algú abandonava
i han caminat sense escrúpols
la sorra i l’aigua.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Sóc sorra i aigua... És com tàctic aquest poema, sembla que t'ho trobis entre els dits, la sorra i l'aigua...

Gràcies Anton, per posar el meu dibuix, M'ha agradat la història de l'ermita.
Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Sorra i aigua... m'agradarien molt... però en una platja solitària :-)) Les platges com estan ara em provoquen molta ansietat...

Sorra i aigua, passejant a la tardor :-))

- assumpta - ha dit...

Com m'agadaria ara ser aquestes sandàlies i que el mar m'acaronés els peus...

;)

Eva ha dit...

I que continuin caminant... que ningú les pari...
Salut!!!

rebaixes ha dit...

Això del mar us fa goig, perque sorra i aigua... El mar quan hi pots anar sovint, vale, però sinó, buf... que l'any 57 quan estava a Reus un dia de s. Jaume hi varem anar amb companys o amics, i res d'olis ni cremes, em va quedar tot el damunt... ja no us ho dic... un mal record. No ho vull per ningúi menys per vosaltres, Un de sol contra mi i em va cremar...Anton.